Blasfemari
No es pot sortir sense resar una novena a Sant Urbà,
on és el seny i la moral? S'ha perdut tot lo primordial.
Nostre Senyor du auriculars i ja no fa jocs malabars,
reivindiquem la lliga del bon mot, eliminem el cony, collons, refot.
El cap de cony, el capsigrany, el potiner, el mal averany,
el dròpol, ruc, bèstia, animal, entre cometes carcamal,
l'estúpid brètol i gandul, i el vés a prendre pel cul,
el ximple, tosc, rústec, tarat, murri, talòs i desgraciat.
Tampoc fa fi dir recollons, pollastre i colla de cabrons,
careto, cromo i groller, manefla, cuc i botifler,
facinerós i escanyolit, macarra, tomàquet i bandit,
pispa, grifota o bé banyut amb fill de puta i orellut.
Sense oblidar l'emprenyador, el malparit, el malfactor,
el tifa, imbècil, pit estret, amb el guripa i el pillet,
el xitxarel·lo i el bergant, gallimarsot i el mal llamp,
quina putada!, sento dir, i més al sud sento roí.
Patata, figa i parrús, moraco i cara de lluç,
babau, burleta, llefiscós, pardal, somera, també gos,
amb l'os pedrer i el cagalló, el brut, barrut i fanfarró,
els llepafils i llepaculs, pocavergonya, roig, insuls,
patós, burilla, figurí, pesat, sudaca i mesquí,
fatxenda, pollós i marrà, xoriço, penques i taujà,
au! Pixa sang! Cos de budell, vas mal follat, pinxo, mesell,
puc allargar-ho fins demà, mal et pesi en català.
Però és hora d'anar a combregar, a missa aneu?
aneu, aneu, em cago en 10.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
