Insolació
Dibuixarem ninots
i estriparem diaris
i cremarem soldats
i exèrcits de cartró
i desfarem joguines
i estriparem vestits
i cremarem les trenes
d'aquelles teves nines
i pujarem a dalt
i mirarem el mar
i els núvols passatgers
com veles sense pal.
I ens esgarrifarem
per última vegada
i esbotzarem miralls
amb una patacada
i ofegarem el plor,
destruirem els dies,
barrejarem el fred,
la pluja amb la calor,
matarem els sorolls,
ens beurem el silenci,
penjarem la quietud
abans que ella s'hi pengi.
I riurem perquè sí,
per quedar bé amb vosaltres,
potser plorarà el cel
per quedar bé amb vosaltres,
i així no pararem
fins acabar de fer
el que ens passi pel cap.
Serem bojos, potser?
Bojos no, que fan por
i els tanquen a l'hivern
a l'estiu i a tothora
i bavegen raó.
Bojos no. Bojos no.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
