Després d’haver perdut la visió de l’ull esquerre
S’ha esvaït el somrís de la meva mirada
i un niu de gel m’afeixuga la gola.
¿Quin futur d’ombres amb dogals m’espera
sota la llinda del món de la llum?
Infant perdut, mamo, amb boca petita,
de les sines inflades de la meva esperança.
I sento que em sosté, per la cintura,
un atleta del somni d’ulls brillants,
mentre amb una mà aixeco, lentament, un feixuc
raïm de llunes ardents...
Autor(es): Agustí Bartra
