La presó de Lleida
Versió de Joan Manuel Serrat:
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen;
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.
Cent i cinquanta presos
canten una cançó,
la nina se'ls escolta,
petita, bonica,
de dalt del mirador,
lireta, liró.
Canteu, canteu, bons presos,
d'ací us en trauré jo,
aniré a veure el meu pare,
petita, bonica,
recaptaré el perdó,
lireta, liró.
Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta, liró.
Ai, filla Margarida,
demà els penjaré tots,
Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
pengeu-m'hi a mi tot,
lireta, liró.
I a cada cap de forca
poseu-hi un ram de flors
perquè la gent quan passi
petita, bonica,
sentin la bona olor,
lireta, liró.
Versió de Marina Rossell:
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita bonica,
senyor governador,
lireta liró.
Tots els homes que hi viuen
han escrit una cançó,
una cançó senzilla,
petita bonica,
de ràbia i d'amor,
lireta liró.
El carceller se l'escolta
des d'alt del mirador:
cada vers, cada estrofa,
petita bonica,
és més gran son rancor,
lireta liró.
Los presos se n'adonen,
ja canten molt més fort:
el carceller té un arma,
petita bonica,
els presos la cançó,
lireta liró.
Canteu, canteu bons presos!
Canteu-ne la cançó
contra la pau armada,
petita bonica,
la llei de l'invasor,
lireta liró!
Per què brameu, sapastres,
de què ve tan soroll?
Què us falta menjar o beure?,
petita bonica,
Us quiten la ració,
lireta liró.
No ens falta menjar i beure,
senyor governador,
lo que'ns falta ho tindrem,
petita bonica,
les claus de la presó!
lireta liró.
Autor(es): Popular catalana
