Cada cop em sorprenia
Cada cop em sorprenia
la veu teva de campana,
i després, del teu "Bon dia",
després. Com t'ho explicaria...
Si era un joc, a dues passes,
si era càstig, més de cent.
Que de roses i d'espines,
quasi rebentava el vent.
Que per mil i una nits,
als teus braços em gronxava
quan tenia ja trenta anys
i et volia i t'estimava...
Autor(es): Alba Avesini, Joan Isaac
