T'estim i t'estimaré
Quan no queda res a dir
quan ja és fosa la neu
quan girem els ulls a Déu
pregant pel nostre patir.
Quan els arbres despullats
perdudes totes les fulles
quan ens punxen com agulles
els rostolls dels camps segats.
Quan la brasa es torna cendra
quan el gos dorm ajupit
quan la vida ja no és tendra
i ens fa mal dintre del pit.
Quan perquè canti millor
treuen els ulls al pinsà
quan se'n riuen de l'amor
com tu, com tu, com tu,
que no saps estimar.
Jo amor encara sent
dintre meu anguniós
amb la força d'un gran vent
el sentiment tan hermós.
Que en un dia la llunyà
va néixer com un no-res
amb la carícia d'un bes
en una estreta de mà.
T'estim i t'estimaré
malgrat aquesta tardor
que per tu ara esdevé
i posseeix nostre amor.
T'estim i t'estimaré
t'estim,
i t'estimaré,
t'estim, t'estim...
i t'estimaré.
Autor(es): Antoni Mus, Antoni Parera Fons
