Bany de cultura
El vaig trobar de matinada
com un guerrer que va al combat,
anava armat d'escombra i pala,
mig adormit, mal afaitat.
Jo me'l miro, ell em mira,
jo me'l torno a mirar,
ell, capbaix, va i suspira,
jo el convido a pujar.
Me la miro i me mira,
me la torno a mirar.
Enrotllada va i suspira.
Tia, —li dic—, puc pujar?
Angelet, criatura!,
jo li faig maternal,
un bon bany de cultura
i un de sabó, això et cal.
La tia va flipada
i té pelas, segur,
segueix-li la jugada
de l'aigua i del xampú.
I amb banys de cultura
i rosat gel Moussant
el xicot de pell dura,
com es va culturitzant!
No diré "casserola",
no diré "botiquí".
Diré "farmaciola" i "tupí".
I aprendràs els pronoms febles,
llegiràs en Carner
i faràs versos sans reples
que rimin d'allò més bé.
Ginesta, altra vegada,
el bell juny ja s'ensuma!
Ai, xineta, m'agrada
l'amor en jaç d'escuma.
Anem doncs, a la banyera,
visca el sabó i la cultura,
i que s'alci la senyera
com un farol de nit pura!
Jo me'l miro, ell em mira
jo me'l torno a mirar.
Ens hem enrotllat "la tira",
ens liem sense parar...
ens veiem sense parar...
sens parar…
Autor(es): Narcís Comadira, Joan Vives
