100.000 històries
100,000 històries per cantar, 100,000 cançons per recordar al teu costat.
Els dos de sempre enrotllanse al parc, no tenen sostre on anar
igual que l'home que dorm dins del caixer del banc, ell és el més filmat.
A l'altre punta del carrer en Joan ja i torna a ser, «pimplant» de bon matí per passar el fred i diu:
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar 100,000 històries.
Veu tres noies fent el cafè amb el cap baix, no s'ho pot creure parlen per watsup,
des de darrere de la barra del bar es pregunta perquè hauran quedat.
Un avi tira una moneda al músic del portal, que riu mentre segueix cantant:
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar 100,000 històries.
Que no tot és tan important, que encara han d'arribar...
