110 colors

El Fill del Mestre

Recordo la tempesta
i un llit de color fúcsia
enmig del blau
la finestra tapada amb un quadre
on Uma Thurman posa en "plan fatal"
i una cançó
mullant-se amb la pluja al teu balcó
Cent-deu colors entre els teus llavis
i les meves pors
l'amor sota un pseudònim
mirava de reüll els teus cabells
jo era pintor de quadres impossibles
amb la impaciència del meu pinzell
i em feien por
les tardes sorolloses del record
jugava amb foc
i el foc cremava un i cada segon

Tenies un Agost de ciència-ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d'alba
just quan surt el sol

Recordo els South San Gabriel
i el cava barallant-se en el meu cap
petjades sorolloses ritme ràpid
i aquell rellotge que no es va aturar
i una cançó jugant, amb la teva roba interior
110 colors
entre els teus llavis i les meves pors

Tenies un Agost de ciència ficció
tenies mar a les sabates i un país de flors
tenies un amor per caure veloç
i escapar-se a trenc d'alba
just quan surt el sol