1706
Va ser l'any 1706, a la Plana Baixa,
van arribar aquells borbons a la nostra vila,
i van passar el pont romà de Santa Quitèria,
pensant-se que no trobarien cap oposició.
I van passar pel Camí real, van arribar a Sant Pascual
tocant cançons de guerra amb trompetes i tambors,
van enviar un missatger.
I van oferir una rendició els militars als camperols,
però aquells herois defensant els furs
van lluitar fins al final.
Un, dos, tres, i!!!
Som socarrats als nostres cors,
a la nostra vila,
som socarrats d'aquell record,
el record d'aquells herois,
som socarrats i mantindrem sempre viva la flama,
som socarrats, som de Vila-real.
Un, dos, tres, i!!!
Els camperols van resistir amb molt de coratge,
van plantar cara a l'enemic, defensant el poble,
però cansats de tant lluitar van obrir les portes,
i el coronel Amézaga va entrar, demanant la pau.
Però la sang no s'havia acabat, va resultar tot un engany
i el Comte de las Torres, en un acte de venjança (humiliat pels camperols),
va decidir cremar-ho tot.
I la crueltat va acabar deixant víctimes a centenars,
un poble cremat sense cap pietat,
la cendra està als nostres cors.
Un, dos, tres, i!!!
Som socarrats als nostres cors,
a la nostra vila,
som socarrats d'aquell record,
el record d'aquells herois,
som socarrats i mantindrem sempre viva la flama,
som socarrats, som de Vila-real.
Un, dos, tres, i!!!
