1968-1998

Rosa-Luxemburg

"Eren altres temps,"
va dir l'home de negocis als seus fills
"quan corríem pels carrers
empaitant els rojos com conills,

quan cantàvem de cara al sol,
orgullosos de ser vius.
Eren altres temps,
i ara és hora de dormir."

"Bona nit fills meus,"
va dir l'home de negocis als seus fills
"eren altres temps
quan ballàvem amb vestits de flors a mitja nit.

Quan cantàvem cançons de pau
i maleíem tots els rics.
Eren altres temps
i ara és hora de dormir."

I així com els gripaus
quan creixen perden un tros del seu cos,
els nostres pares varen créixer
renegant dels seus colors.
I tot el que havia de ser una lluita
va resultar ser un simple joc
i a poc a poc i amb bona lletra varen quedar al mateix lloc.

I així com els gripaus
quan creixen perden un tros del seu cos,
els nostres pares varen créixer
renegant dels seus colors.
I tot el que havia de ser una lluita
va resultar ser un simple joc
i a poc a poc i amb bona lletra varen quedar al mateix lloc.