Abres a talego

Bakanal

La rabosa s'ofega a les seues muntanyes
Humides per l'olor a humà,
Tacades de pol·lució.
El paisatge és trist,
Ja no es poden veure arbres.
Els diners són la mare de déu de la destrucció
Amb la terra no s'especula!
La llibertat és la natura!
Democràcia és expansió
De la mort i el formigó!
Ecosistemes massacrats per la població,
Subjugats al poder de l'imperi del capital.
Boikot a la producció i a la desforestació,
Els diners són la verge de la contaminació.
Quants arbres queden?
A quants toquem?
Arbres a talego.
Els processos biològics,
Els cicles naturals
Es veuen col·lapsats per la química industrial.
Ens imposen el pla hidrològic nacional.
El poder, santa avarícia,
Santes ganes de matar.
Quants arbres…