A contracor

Jordi Botey

Nua d'esperances
buida d'enyorances
vagues per la gàbia a
contracor.

Ell és el que dicta tot allò que
mana i vol
i a la cara el maquillatge del dolor
has perdut la dignitat
i amb la por als ulls no vols plorar
no pots veure que l'amor t'està estafant.

Beus d'un got que ja no s'omple
vius d'un conte que no s'ha escrit
tens un món de fantasies
arrelades a un botxí
dius que tot és un mal dia
i fa temps que ja no rius
cerca el rumb de la mirada i
retroba el teu camí.

Una flama al cor
que desgrana la innocència
vell somni d'un amor de llum
eterna.

No és el destí
és tan sols la seva guerra
sent el cor deixa'l volar
l'encén les cendres.

Només tens aquesta vida
per torbar el que vols sentir
si la perds no hi hauran dies
ni cap món per descobrir.

Omple el got que ja no s'omple
fes el conte que vols complir
viu el món de fantasies
que fins ara vas desdir
dius que tot és un mal dia i fa
temps que ja no rius
cerca el rumb de la mirada i
retroba el teu camí.

Beus d'un got que ja no s'omple
vius d'un conte que no s'ha escrit
tens un món de fantasies
arrelades a un botxí
dius que tot és un mal dia
i fa temps que ja no rius
cerca el rumb de la mirada i
retroba el teu camí.