Adéu, fins aviat
No massa a veure amb la típica història
Al·lot coneix al·lota, al·lota que me fuig
Ni tampoc res a veure amb altres enyorances
Ben mirat, no crec que s'assemblin de res.
És una història sincera amb final d'ulls cansats,
Un seguit de vivències que no em surten des cap
És sa ràbia que sent perquè res no hi puc fer
Ni tan sols esperar-te ni aguantar es teu lament.
Digue'm què més puc fer,
com et puc ajudar a deixar-te marxar
Digue'm què més et puc dir
Que al final que és aquí, no t'oblidis de mi.
Em negava a pensar que també hauries de caure
Que ningú mai s'escapa que te'n vas lluny d'aquí
Però se'm fa molt trist veure't aquesta cara
Aquesta angoixa me mata i no em deixa fugir.
I si li has vist la cara a la Dama Macabra,
La que mai no té pressa, la del cor tan gelat
Digues-li de part meva que potser s'avança
I que es miri el rellotge i et deixi uns quants anys més.
Digue'm què més puc fer,
com et puc ajudar a deixar-te marxar
Digue'm què més et puc dir
Que al final, que és aquí no t'oblidis de mi.
Digue'm què més puc fer,
com et puc ajudar a deixar de plorar
Digue'm què més et puc dir
Que al final, que és aquí no t'oblidis de mi.
Autor(es): Família López
