Adéu, Sofia
Adéu, Sofia,
el cel s'ha anat allunyant,
el somni ha estat desconnectat.
Mira allà, en aquell lloc devastat,
-sols de glaç i vents petrificats-
hi ha els carrers on he de portar
el meu cant lliure i isolat.
Adéu, Sofia.
Jo també ho trobo tot amarg.
Des de llavors, tot m'ha fet mal.
Apartat de qualsevol camí ral,
cada nit veig passar, amb pas cansat,
un àngel que està plorant
llàgrimes on veig el meu mar.
Més enllà d'aquest món devastat,
la llum que un dia vaig creure afigurar,
com un far, anunciant terres brillants,
ha esdevingut obscuritat.
Autor(es): Xavier Baró
