Aeroports
Quan vaig decidir creuar la porta de "Sortides"
A punt per embarcar sense plors ni alegries
Miro bé l’itinerari, ajusto el radar
una antena de recanvi i una brúixula espacial
En alguna escala perdo el nord i sense ruta
perdut per la ciutat, per carrers i avingudes
passadissos subterranis sense final
un camí sense sortida i una espècie d'espiral
I ara que sóc aquí
ja no puc escapar
he oblidat el camí
ja no em puc enlairar
ensopego amb un mur
cada passa que faig
i ara passo la vida
en turbulències.
En alguna escala la nit se'm va fer de dia
uns cants de sirenes m'allunyaven de la via
Perdo el vol empresonat en un etern jetlag
I ara vago pels carrers d’aquesta absurda terminal
I ara que sóc aquí
ja no puc escapar
he oblidat el camí
ja no em puc enlairar
ensopego amb un mur
cada passa que faig
i ara passo la vida
en turbulències.
