Àfrica
En l’alt de la jerarquia on moments ens fan de goig,
La gatzara del Rei no varia, els de baix no peguen cop,
Al sud, la pobresa amenaça, On Viuen els dolguts d’esperança
Perquè Es la terra que pateix els luxes dels demés
Que tristesa em dona la llegenda dels nens morts de fam ,
Quan es real i ho vius tu mateix en viatges de goig a l’Àfrica.
Quant d’engany que hi ha en la misèria, on el ric fa el que vol
I és real, ho vius tu mateix en l’Àfrica.
DESTRUÏDA I DESSOLADA AFRICA
DESTRUÏDA I DESSOLADA AFRICA x2
La tristesa em torna ,a cada estona , en cada racó de la ciutat
Una gent que no te en compte les persones del seu voltant
I amb la mateixa pluja que alimenta la ciutat
Neixen grans i forts els arbres per poblar l’Àfrica
DESTRUÏDA I DESSOLADA AFRICA
DESTRUÏDA I DESSOLADA AFRICA x2
Amb la mateixa pluja que alimenta la ciutat
Neixen grans i forts els arbres per poblar l’africa x2
DESTRUÏDA I DESSOLADA AFRICA
DESTRUÏDA I DESSOLADA AFRICA x2
Autor(es): Kaoba
