Agricultors ingràvids

Joan Miquel Oliver

Veig es cràters de sa lluna
i es per l de formacions calcàries, es avencs que se dibuixen
a sa llum de lluna blanca.
Es espais incorruptibles,
es efectes giroscòpics,
voltadores de ciclistes,
horitzons apoteòsics.
Veig un lloc a on el món s'acaba, cossos fractals i punts de fuga. Pren s'arquitectura d'una planta
i es futur se con gura.
Veig es cràters de sa lluna,
veig agricultors ingràvids, moviments, una gura,
veig amor en es seus hàbits. Portes numerades, passadissos, veig moqueta solitària,
veig habitacions a pisos,
sa llum lateral de s'horabaixa.
Es espais incorruptibles,
es efectes giroscòpics,
voltadores de ciclistes,
horitzons apoteòsics.
Veig es cràters de sa lluna, veig agricultors ingràvids, moviments, una gura,
veig amor en es seus hàbits. Veig es cràters de sa lluna, veig agricultors ingràvids, rudiments, una nura,
veig amor en es seus hàbits. Veig ses marques de sa pluja,
es per l de formacions calcàries, es avencs que se dibuixen,
veig un gorg amb s'aigua plana. Veig es cràters de sa lluna,
veig agricultors ingràvids, moviments, una gura,
veig amor en es seus hàbits. Veig es cràters de sa lluna,
veig agricultors ingràvids, rudiments, una nura,
veig amor en es seus hàbits.