Ai Catalunya…
Ai Catalunya, de barbes pelegrines,
ja no omple les esglésies, viu ancorada en rutines.
Maçona, jueva, cristiana, pagana i fenícia.
Ai Catalunya tan pura i tan mestissa.
Amant prohibida d'onanisme penat,
la meuca que s'encapritxa d'un fruit que se li ha indigestat.
Motor, rebost, via d'Europa, conreu de joves quintos,
beneita pàtria de Companys i Mossens Cintos.
Ai Catalunya suplici redemptor,
Rosselló, L'Alguer i La Franja vedats de caça menor.
Balear, central, de Lleida el salat o xava,
tòpica pàtria, de polls, grans genis i cava.
Ai Catalunya germà petit renoc,
de desfetes i derrotes pecats mortals i enderrocs.
Per a qui toquen les campanes?
La Patum que peta, la Verge de Núria
contra la Moreneta.
Híbrida pàtria de botifarra i cafè.
Modernisme, Costa Brava, catalans nats a Jaén.
De burgesos "botiflaires" i d'esquerra ingènua,
nacionalismes fratricides o tènues.
De seny i rauxa sempiterna mamella
de senyera jaquetera, Montilla, Pla i Boadella.
De perícia botiguera, de passat que alarma.
Qui em rescabala tants segles sense ella?
Ai Catalunya...
