Aire
El primer trenc d’alba
Sempre deixa un desert a dins meu
quan la llum fon els somnis i els batecs
d’un món de fa temps
El teu record és l’alè
els teus dies són la calma
del neguit d’un present
que va sempre a destemps
ja no pinto el que veig
tan sols el que voldria veure
i llegeixo en paraules
la veu dels nostres secrets
Aire, suspès en l’aire
entra el record
i ressona en l’ànima
Aire, suspès en l’aire
entra de nou
i m’obre els ulls
El cel no és prou distancia
i seguim compartint un present
jo et busco en la llum
tu em trobes potser en pols d’astres
com sempre a cavall
dels somnis i els pensaments
Aire, suspès en l’aire
entra el record
i ressona en l’ànima
Aire, suspès en l’aire
entra de nou
i m’obre els ulls
