Aires de primavera

Terratombats

Ara que arriba la primavera
la meva al·lèrgia és la pitjor
quan a l'armari guardes la bufanda
per treure'n el banyador

Em passa al veure aquella arracada
tan alegre al melic
i la roba interior insinuada
o aquell escot tan atrevit

Ai xiqueta, quin estrès…
Ai xiqueta, no puc més…

La primavera, m'ha pujat al cap
i els seus aires, m'han ben trastocat
ai xiqueta, em tens segrestat
només veure't, per tu perdo el cap

No puc estar-me a la terrasseta
no hi ha treva, ni descans
quan et veig amb la faldilla estreta
i samarreta de tirants

Però realment el què a mi em provoca
el què a mi em posa malalt
és veure't amb aquelles set-vetes
i el somriure habitual