Així vens
Com un bronze d'escuma que naix del mar
i que l'aire rescata amb un bes daurat,
com la pell que s'esvara entre els dits del vent
i els secrets que la sorra canta amb gemecs,
així vens al meu llit,
angelet, angelet,
de matí espolse els llençols al vent;
de matí me mude la teua pell.
Si la llengua em dibuixa un vaixell de carn
i una nau de carícies salpe amb les mans,
si les ones m'emporten a bruns indrets
on la gana reposen els mariners,
dormiré els meus ossets al teu pit, parotet.
de matí espolse els llençols al vent;
de matí me mude la teua pell.
Quan replegues la vela que creua el cel
soparem silenciosos cançons i estels.
amb la sal de la mar.
amb la sal de la mar.
Jo no he vist fronteres per la mar.
Autor(es): Ismael Carretero,Garri
