Aladecorb
Sento el vent entre les branques,
canta històries de dolor,
batent amb força les portes
a l'entrada del meu cor.
No hi ha vida sens dolor,
no hi ha glòria a la fugida,
no hi ha premi sense deixar
part de tú a la partida.
Encara que avui el prosaic
trascendeixi alló sublim,
i s'hagi de matar el somni
que amb veu de nen et diu:
Que avui la nit
ha caigut per tú.
Que avui la lluna
t'ha donat un nom:
Aladecorb
No hi ha amor sense dolor,
no hi ha dolor sense vida.
Encara que de foscor
es tenyeixi la llum del dia.
Encara que no vencis la por
i no es tanquin les ferides,
tot i que de foscor
es disfressi la llum del dia.
Avui la nit
ha caigut per tú.
Avui la lluna
t'ha donat un nom:
Aladecorb!
