A la deriva
Et brinde un sospir
de valentes travessies
on no hi ha paraules
de promeses incomplides.
Et brinde el meu desig
a canvi d'un somriure,
que ens duga a les carícies.
Sóc valent amb el teu cos
covard amb eixos ulls
esclau de les manies
addicte al teu despull.
Vull ser el xiquet
que et regala cada nit
i beu de la tendresa que vesses als matins.
Encara no he trobat
una ferida que et faça mortal
ni cap gota de debilitat
per a arraulir-me al teu melic,
sense tremolar, sabent resistir.
Un paisatge sense roba.
I quan la llum del Sol s'enfonsa
tindre un lloc als teus pits per poder dormir.
T'enganye si t'estime
i no hi ha més paraules
tinc llavis que s'esforcen
i només diuen mentides.
Creuem les mirades
però tens un blau
que entropessa les pupil·les.
Feres de mi un vaixell
que creia ser de ferro.
Vaig a la deriva
buscant els teus besos.
Xiqueta
m'ennuvoles la ment
i em sent com un idiota quan prove la teua mel.
