A la Fageda
T'enterraran dins dels arbres
just quan arribi l'hora foscant
vius entre flors i obagues
en els verds t'has trobat tancat
I quan surtis d'aquí
assilvestrat i ofuscat
et costarà ser feliç
els arbres alts et mancaran
El teu enemic el sol
duràs sempre ulleres fosques
recorreràs tots els garitos
et convertiràs en detritus
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la Fageda. De la Fageda d'en Jordà.
La molsa t'ha omplert per dins
t'has plantat en una placeta
creixes amb el cap ben alt
fas ombra a les iaietes
I quan bufa el vent del nord
et sembla sentir els teus ancestres
fas tap-tap amb les arrels
i deixes ploure resina...
