A la plaça fan fandangos
A la plaça fan fandangos,
mare, deixeu-m'hi anar,
són els fandangos de Gràcia
que no paren de sonar.
El seu so omple les places
fins a l'últim raconet,
i per 'xò tothom remena
si és que sona un fandanguet,
sona un fandanguet
i per 'xó tothom remena.
Jo me'n vaig a ballar, mare,
vaig a la plaça Raspall,
on fan ballar, amb unes gralles,
el fandango amunt i avall.
Hi ha una plaça esplendorosa,
la plaça del Diamant,
que amb tarota i mandolina
el fandango estan ballant,
sí, l'estan ballant,
amb tarota i mandolina.
Si aquesta nit vinc tard mare,
sóc a la plaça del Sol
que allí fan ballar el fandango
amb el so del flabiol.
Jo me'n vaig amb una colla
que toquen el fandanguet
amb la viola de roda,
són els de Rius i Taulet,
de Rius i Taulet,
amb la viola de roda.
La plaça de la Virreina
a mi em porta molta sort,
que sempre que hi ballo, lligo,
com a la plaça del Nord.
I és que les places de Gràcia,
jo no sé que tenen, no,
perquè et fan ballar el fandango
ai, mare, vulgues que no,
ai, vulgues que no,
perquè et fan ballar el fandango.
Autor(es): Jaume Arnella,Quim Soler
