Alcohol i sal
He desdejunat i he digerit
les misèries que he viscut.
He contat els escalons
que he trepitjat, i em ric de mi.
De les mil maneres
que hagués pogut sortir del pou,
per poder agafar aire,
per poder tornar amb tu.
He recalculat la direcció.
La distància és la nostalgia,
que l'essència és l'abundància
dels moments més íntims.
He desmantellat el nostre fred,
tu cremaves els papers,
incendiàrem l'albada gris amb el plaer.
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.
He aprés a estimar el meu país,
quin color i quin sabor té el paradis.
Em refugie entre els teus pits i dic:
Quin sabor té la victòria?
quina és la dolça força
que ens ha fet cridar,
que ens ha fet pensar en el que som?
Som els que vénen de baix,
vigilen el monstre.
Pot ser s'escape del calaix.
No anem a fer-te esperar,
relaxa't i mira'ns;
desfem el dogma més viral.
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.
D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell de terra fèrtil.
D'alcohol i sal, de dies llargs,
de somnis valents.
del teu cabell obscur.
Som els que vénen...
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant...
D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell...
