A l'est de Virginia
Sol ixent, cap a Virgínia,
sóc nat, però gaire no hi he estat.
Vaig marxar a Carolina.
Hi deixava el cor de grat.
Quina noia més bufona,
cabell fosc i llavi encès!
Una mà que s'abandona,
ulls que em miren com si res.
Jo no vull bitllets greixosos
ni cadenes fetes d'or!
Si em veieu els ulls plorosos
és perquè he perdut el cor.
Vull reveure aquelles roses
que ens sentiren sospirar,
dir ben fort totes les coses
que m'acaben de matar.
Autor(es): Popular
