Algemesí

Els Bandolers

Si vols un poble de beatos
o retardats com els taurins,
que fan la festa gran del poble
torturant altres éssers vius,
i els que callen tots són culpables
tan culpables com els botxins.

Ni un sol espai alliberat,
tampoc ni dona ni rossí.
El jovent fuig amb l'heroïna
o amb tren a qualsevol destí,
farts ja de tanta hipocresia,
per a ells no hi ha hagut res mai ací.

Me n'aniré a les muntanyes
deixant la vall, rius i jardins.
La lluita és cosa de dos dies,
el tercer ja han passat de tot
qui estiga bé que no es menege
ara ja els ha passat el rot.

Fe i esperances malgastades,
t'han deixat sol en el camí.
El rics s'obliden tant dels pobres
que el poble ben bé està partit,
els uns luxes, diners, capritxs,
els altres guetos i a patir.
Ni mar, ni muntanya, ni llacs,
un riu de merda, l'altre buit,
falles moltes, filaes ni una,
no en trobaràs a Algemesí,
no en trobaràs a Algemesí,
no en trobaràs a Algemesí.

On estimar-se és preferir,
amar te vull, com el bullit;
decidir tallar l'abaetxo;
cerndre,ploure;sortir, eixir;
cagar al vol, fer algo inútil;
enviar a fer la mà és despedir.

Abans adés; jugar, "xuar";
fer campana pelar-se-la
fer muixerangues, fer castells;
arreplegar, espigolar;
fer l'amor és fer-ho
i plantar fava és manar.

On el petit és xicotet
i més petit és xicotiu,
molt més petit xicotiniu,
més encara xicotiniuo,
més poc, poquet i més poquiu,
més poquiniu és poquiniuo.

A l'artista li diuen gos,
al savi burro, al burro amunt,
al il·lustrat ves-te'n d'ací,
i han de vindre des de fora
per dir-nos que tenim ací
la gent els deixa a una vora.
Un poble on tots som família,
amics, germans, també enemics.
De Saluts ple, Onofres ni uno,
ho trobaràs a Algemesí
ho trobaràs a Algemesí
ho trobaràs a Algemesí

On les taronges són tan dolces, tan dolces comés l'arnadí,
i un tornejant amb blanca bata
és la processoneta del matí,
un vell ritual cap a la plaça,
murta "enramà" pastissos, vi.

És massa gran per a ser poble,
ciutat tampoc, és xicotiu,
ens coneixem ben bé les cares
sabem de cadascú el destí.
Poble tancat, parlar antic,
on manen més els morts que els vius.

"Vora el barranc dels Algadins
h ha uns tarongers amb tant dolç flaire
que per omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas i el mas té dins
volguts records de ma infantessa
per ells jo tinc l'ànima pressa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui oir pogué sa xillerisa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes d'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúrria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
Dolços records I imatges velles;
I jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins."

I a la distància quan el nombres
amb orgull, força, amor, delit,
i escoltes la Muixeranga
enyoraràs amb l'esperit
el ser fill d'este poble,
el del barranc dels Algadins.
Recordaràs amb alegria
i amb pena el cor tot el que has vist.
Una cançó d'amor i d'odi
Per al meu poble Algemesí.