Allau d'estrelles solitàries
Juan el Sevilla
tocava la guitarra abans de perdre-ho tot.
Per ell, la lluna
penja fanals de records en una sínia
que extreu del pou del dolor
l’última llum del dia.
És lluny de casa
amb tots els deutes marcats en cada arruga.
Allà, una noia
espera en un pati, en va, una bona nova.
Però els somnis sols són plors
que segresten el dia.
I els amors de juliol
són llegendes del temps de l’esperança.
Busca una feina
lluny de la fantasia dels seus joves anys.
Sou i rutina
i mirar com la tardor s’instal•la a casa,
i torna grocs aquells records
de l’antiga alegria.
A cada fulla
que deixa l’arbre del temps a la finestra,
a cada ombra
que passa pel seu costat les nits d’insomni,
sent el no-res més a prop
i resa a l’àngel dels pobres.
I s’han pansit les flors
que van plantar al jardí de l’esperança.
I els amors de juliol
són llegendes del temps de l’esperança
