Allò (Mantra)

Liannallull

Enmig del desordre es va fer el silenci
l la gent de la tribu es va apropar
Per veure mės bé a aquell ser tan jove
Portant un nou foc al poblat
La màgia, l'escala, el vers o la dansa
Recreacions de l'ordre original
Tot va començar, va començar
I ja no ha parat
El rei babiloni cercava un xic d'ombra
On poder admirar aquell hermós ziggurat
Restà molt seriós observant les escales
Dels seients que l'envoltaven, ningú
No s'hi fixava
Seguien feinejant, xerrant tota l'estona
Però de sobte el vell rei esclafí a riure
''Veig que el creador buscava allò
Veig que el creador ja ha trobat allò''.

Una cariàtide era banyada pels primers
Raigs de sol de la primavera
Ja arribava el místic portant flors per a Atenea
Es deturà a les portes del temple
La vida seguia al seu voltant
Observava en silenci i de cop somrigué
A Santa Sofia hi regnava el silenci
Banquers i fenicis treballaven a fora
L'artesà il·luminava amb paciència antics textos
Aixecà el cap per veure el cor bizantí
La cúpula daurada sobre el seu cap
I prengué un alè d'aire somrient

Tornaren el gels allà a Ripoll
El picapedrer treballava al taller
Quan veié la portalada per la finestra
En aquell instant sortí el cardenal
Amb tot el seu or i els vestits més cars
Però l'artesà només veia les pedres
Els impostors oferien flors
Perȯ un vell sabater passava per allȧ
Quan es va veure enmig d'un oceà de llums
Sortint alegres dels finestrals
Colors vermells, grocs, blaus i verds
EI van fer sentir a Notre-Dame etern.

Al Cinquecento un vell escultor
Terrible i fort com ell sol
Va trobar un dibuix d'un vell conegut
Hi havia un cercle i un quadrat
I al mig un ésser vitruvià
Llavors va ser quan va comprendre-ho tot
Un nen prodigi, un adult genial
Que al llum d'una espelma
toca el clavicèmbal
Està molt cansat però no pot parar
Les noces de Figaro s'han de celebrar
De sobte un veí escolta les notes
I sent per fi el crit més antic

Madrid ple de neu i un aragonès
Que sord i tot ho sentia tot
Veient que el món potser era boig
Es va tancar a casa cansat de tot
Va fer paret el seu dolor
Tancat com un tresor dins un forat
Van passar revolucions
Cridòria, tempestes i fosques passions
Un altre mestre, un altre sord
Que toca el piano a la llum del foc
EI seu Clar de Lluna és un vençut
Que ha aconseguit tocar el cel amb
Les puntes dels dits

Un ulls com cubs observen
EI polièdric cos de la model
L'artista es mou com boig al seu voltant
Coloms, Gernika i violins
Encara dormen a les seves mans
Que hauran de celebrar la dansa eterna
Madame xuclat per savis crancs
Molins de llum sobre el seu cap
EI far és mės a prop del que has pensat
Cent mil Bretons, cent mil Dalís
Que estiren fort un vell cordill
Que et porta a l'altre cara de la lluna
Camps de pigment, llençols al terra
Trossos de fusta enganxats entre ells
És un pintor o És un foll?
Té els peus ben bruts i pinta amb les mans
La taca és perfecta,
quasi fractal
Una galàxia de tan sols
un color

Pinta amb eI píxel, crea en binari
EI vell Ying Yang muta de forma
La noia és a casa i està a tot arreu
Programa amb Java,
però crea amb el cor
L'antic sacerdot sempre
té noves cares
La torxa mai deixa de canviar
de mans ;
''Veig que el creador buscava allò
Veig que el creador ja ha trobat allò' .