Almudena
Les llimones premudes, al teu pit.
Ai Almudena, quin delit!
El coll esvelt i llarg,
de cigne pervers, que mira de reüll
des del fons, del pou del pou
de les mil i una nit.
Ai Almudena quin delit.!!!
¿Com és possible tanta bellesa,
dins d’aquesta samarreta?
Alta, abundant, hortet de primavera.
Sóc l’aixada amorosida
que pentina, els cavallons,
malucs ondulats, com a càntirs de fang
cuit al forn del meu desig,
cuit al forn del meu desig!!!
Ai Almudena quin delit.!!!
¿Com és possible tanta bellesa
dins d’aquesta samarreta?
De tacte de préssec madur,
ressegueixo amb dits imaginats,
el bell prat que anuncia
el volcà del teu melic.
Ai Almudena quin delit.!!!
¿Com és possible tanta bellesa
dins d’aquesta samarreta?
Ai Almudena!!!
