Als nostres dies
Ei mira a aquí tenim aquí, un tocat del bolet
que ens ve a vendre la pau a canvi de guerra i sang.
Està molt bé, superbé... S'ha pensat que estem tarats
i és ben cert que n'hi ha uns quants que estan ben idiotitzats.
Caps quadrats, desgraciats, si és que la tele fa estralls"
Cada cop anem a menys, el torero i sa mare i la tia i la cunyada
es tiren trastos a la cara i el país tots content,
aplaudeix a aquesta gent
com si fossin un gran què, cantem himnes repel·lents,
que els hi marca el jovent ben plantat,
maquillat podrit, però dissimulat
i així anem mentrestant, fotran el què voldran,
i si el mar negre està, la tele ens ho negarà
i si és incapaç, l'atenció ens distraurà
amb el sexe prominent i música decadent.
El futur és així, no ploris, tu estàs content!
Tens un cotxe i tens un pis que t'han costat un colló,
però tranquil te'n queda un per a la reproducció
necessària òbviament per tornar a tindre clients
que hipotequin els seus béns, que nosaltres
ajudem a comprar per suposat sota el millor interès del mercat,
i és ben cert que marcat, és ben bé que ja ho estàs pels diners i pel banc, la hipoteca i anar esquiar
i la 'Play', òbviament que aquí no falti de res!
I internet per lligar, si no saps ni com parlar,
ara tot és diferent, els tímids són més valents
els polítics són sincers, els bancs et diuen "parlem?"
i jo aquí disfrutant d'aquest teatre ambulant que és la vida als nostres dies i és que amics tios i ties aquí estarem quatre dies,
tres i mig ja han passat, tres i mig ja han passat...
Autor(es): Electric Vailets
