Altre cop s'han fet les tres
A la taverna dos homes parlen fort
i una cambrera acaricia un got.
Tu arribaràs després,
entretenint-te pel carrer estret,
a la taverna on dos homes parlen fort.
La llum es deixondeix sobre els racons
com ho faria un gat davant d’un foc.
El vici ens comprèn
millor que el temps i que la gent.
Surt boira de les tasses i els records.
I altre cop s’han fet les tres,
i ningú no té ganes de ser on és.
Altre cop s’han fet les tres,
i ningú no està a punt per fer el valent.
Busca’m si t’arriba res de nou,
porta’m noves del nostre vell món
(els diaris en van plens).
Les arnes volen al fluorescent:
éssers inconscients de la seva sort.
I altre cop s’han fet les tres,
i ningú no té ganes de ser on és.
Altre cop s’han fet les tres,
i ningú no està a punt per fer el valent.
Aquí s’està tan lluny d’on es guanyen els trofeus,
dels grans homes que em volen salvar la pell.
Començo a estar-hi bé, dins d’aquest miserable intent,
inconclús, superb, anònim, passatger.
Autor(es): Jordi Pèlach
