Amb un dit as vidres escric
El cel obert, color de mel,
esborra es dol, tinta de sol.
Casa sentits, alça esperits.
Dibuixa al vol, vol un girasol
i un nivolat, fet de bovor.
Amb un dit as vidre escric: t’estim.
Flors i verdet d’un balconet.
Testos d’abril. Colors subtils.
Fragilitat. Bestialitat.
Vent delicat, gentil, irracional.
En terra humit. Dolç regalim
des mes d’agost tot ple d’olors.
Enfront vermell com es rovell.
Som caragol que menja col
en un nivolat, fet de bovor.
Amb un dit as vidre escric: t’estim.
Enyorament sempre impertinent
que lluita desarmat, amb certa temeritat,
com es perfum, que em pren es nas,
que sempre ensum
d’un nivolat, fet de bovor
amb un dit as vidre escric: t’estim.
