Amic Desideri

Los Draps

Un llapis, un paper,
un sac ple de paraules
i un anhel:
volar com l'esparver.
Jugant a fer versets,
acaronant poemes
i acotxant
les rimes dels més vells.

Bancals de panical,
timó, argilaga,
una roella al cor
flor roja com la sang.
Ni llum, ni foc, ni blat,
ni melca fosca
que aniran segant
les bruixes pels bancals.

Busco paraules,
les que més m'agraden,
les més precises,
les que m'ixen del cor.
I unes i altres
les poso arrenglerades
i totes juntes
fan esta cançó
que invoquen un record...

Amic poeta,
on t'amagaves?
Les teues lletres
vestides de dol.
Una mirada
que no te trobe
i una abraçada
que pare el món.

Si lluny me n'he d'anar
i de més lluny te miro
amic meu,
m'he d'enyorar.
Recordes aquell joc?
Un gos, un grill, un bos
i un trill ben gran,
un pas, un ruc i un mas.

Amics treballadors,
amb aixada i arpioc,
hòmens valents
que estiren tronçadors.
La llengua que parlem
és clara i forta,
és dolça si convé
i és vella com l'hivern.

Busco paraules,
les que més m'agraden,
les més precises,
les que m'ixen del cor.
I unes i altres
les poso arrenglerades
i totes juntes
fan esta cançó
que invoquen un record...

Amic poeta,
on t'amagaves?
Les teues lletres
vestides de dol.
Una mirada
que no te trobe
i una abraçada
que pare el món.