Amic i desamic
Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
de l'ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l'ombra a la cara.
Al vell jardí que el teu desig em para
hi ha ganivets que floreixen de nit.
L'heura du al cor un missatge d'oblit.
Lluu el verí al clar de l'alimara.
La lluna ho sap, que he ben perdut l'anell?
sí, duc tristesa esparsa pel cabell
i l'aigua em clava agulles d'escorpit.
I mentre encenc cuques de llum al pit
que, a trenc d'amor, m'incendien la cara,
amic i desamic et diré ara.
Autor(es): Maria-Mercè Marçal,Pep Picas
