Àngel Laura
Flor tancada a la llum de la vida,
vas néixer amb aspecte fresc i juvenil.
Passant el temps vas quedar closa,
tornant el teus pensaments,
d'ésser dia, a ésser nit.
Les teves fulles com una cuirassa,
estrenyien el teu suau aroma.
Sense sortir lo millor teu,
com si fosses una trista i apagada rosa,
com un diamant en brut, dins l'ombra.
Laura, àngel meu,
a la fi, t'has alliberada,
del pes d'aquest vint anys,
trists i apagats, trists i apagats.
Laura, àngel meu,
me digueres la teva trista nit,
que molt bé t'hi trobaves en el lloc nou.
T'ho mereixes, jo què t'he de dir.T'ho mereixes, jo què t'he de dir
De bondat i càlid amor,
omplies tothom amb el teu somriure.
Sense poder dir mai una paraula,
deies les respostes amb els ulls,
d'agraïment, a dins el mal viure.
Laura, àngel meu,
a la fi t'has alliberada,
del pes d'aquests vint anys,
trists i apagats, trists i apagats.
