Ànima
Instants plens d'històries que escrius al teu pas,
Perenne constància d'un joc que no és poruc.
Cor infatigable, obert de bat a bat,
Un cos que demana, al límit del compàs.
El tren fa llunes que ha marxat, ets lluny a l'est.
Com més tros camines, més fort ets.
Mastegues la por, poeta del camí,
Si tu em vols amb tu, jo vull venir.
Qui diu que no pots viure i ser lliure?
Potser un esclau que el temps espera.
Qui diu que ens posem pedres al fetge ?
Incoherències d'un sistema mal criat.
T'imagino caminant a l'horitzó
Pas lleuger! Pas content!
T'imagino estimant i somrient,
Pas alegre! Pas content!
He volgut cridar-te a cel obert.
Sento a l'ànima aquell agreamarg.
Llenço a les estrelles els meus sentiments
Somio en el dia que ens retrobarem.
Qui diu que no pots viure i ser lliure ?
Potser un esclau que el temps espera.
Qui diu que ens posem pedres al fetge ?
Incoherències d'un sistema mal criat.
T'imagino caminant a l'horitzó
Pas lleuger! Pas content!
T'imagino estimant i somrient,
Pas alegre! Pas content!
T'imagino caminant a l'horitzó
Pas lleuger! Pas content!
T'imagino estimant i somrient,
Pas alegre! Pas content!
Pas alegre! Pas content!
Autor(es): Carles Salas,Anna Pérez
