Ànima viatgera
No vull pensar-hi més,
ets lluny d'aquí,
començo a escriure cartes
que mai no podràs llegir.
Quan vas marxar,
no em preguntava res,
però ara veig les teves passes,
veig amb la teva mirada,
sento el que tu sents.
No puc descriure't
la meva presó,
he construït un mur
amb els records
que encara tinc.
Quan vas marxar,
no vaig poder plorar,
però ara em cega l'esperança,
la il·lusió de tornar a veure't,
vull ser on tu ets.
Sé que em voldràs esperar,
que veuré la mateixa llum blanca,
vull saber què vas sentir,
quan volaves damunt meu.
Ànima viatgera, ànima viatgera.
El temps m'ha convertit
en un esclau,
em costa viure, sense saber
quant fa que no hi ets.
Somio que les hores són segons,
que les agulles del rellotge
són com les d'una ruleta,
quan s'aturaran?
Sé que em voldràs esperar,
que veuré la mateixa llum blanca,
vull saber què vas sentir,
quan volaves damunt meu.
Autor(es): Xavi Boronat
