Anita

Jordi Moltó

Vas venir un vespre d'Abril
des d'una illa del Carib
cap a una vida nova.
Vaig dir-te : " Què saps fer?"
Vas dir-me : "Se bailar".
I des d'aleshores cada nit
uns bongos i una guitarra
marquen els ritmes del Carib.
I Anita balla i balla!
Trepidant i sensual
i el seu cos de xocolata
ens du aromes d'ultramar,
de sucre cremat,
de canya i rom
i dels reflexos de la mar
tenyits de lluna.
"El petróleo y el dólar te harán esclava!
El baile y el ron mujer amada!"
Et deia el pare allà el canyar
quan et duia de la ma
trepitjant la teva terra.
Dona estimada!
I és que el pare tenia raó
perquè els pobres sempre, sempre,
ténen raó.
Vas marxar un matí d'hivern
presa d'un mal desconegut,
cap a una vida nova.
"Havies de morir jove!"
Vas dir-me "Ya lo se".
I des d'aleshores cada nit
callen els bongos i les guitarres
marcant les hores en el buit.
I Anita balla i balla!
Dintre la meva ment!
I una ampolla de rom
emborratxa el meu record.
Mentre el silenci
i la seva absència
em parlen d'Anita cada nit
"El petóleo y el dólar ...