Aprendré a estimar-me

La Porta dels Somnis

Mai no vaig tenir aquells somnis
De llarg i blanc i
Caminant cap a l'altar
Però sovint em preguntava
Com series i on et trobaria

I avui seus al meu costat
I jo et miro sense reconeixe't
Sense saber on ets
El que dius em va empenyent
Cap al abisme que hi ha entre tu i jo

Tu crides fort: va llença-t'hi t'agafaré
Però quan em llenço i miro tu ja no hi ets
Per això sí que ara que aprendré a estimar-me
No s'ensorrarà el món si em dius no t'estimo

Ploraré trobant-me sola
Buscant explicacions pel que he de lamentar
Nedaré perdent les hores
Compadint-me pel que va passar

I trauré a la superfície el cap per endavant
Només després el cor trencat
I sabré que puc fugir de tot
Però he de ser jo per començar

Tu crides fort: va llença-t'hi t'agafaré
Però quan em llenço i miro tu ja no hi ets
Per això sí que ara que aprendré a estimar-me
No s'ensorrarà el món si em dius no t'estimo