Aprenent a espifiar
Quants cops el temps sembla penjat,
Quants cops no em deixa respirar,
Quan ho tinc tot lligat, res va com ho havia planejat.
Quants cops pensant quedo aturat,
Quants cops dient-me que si no fos,
Que tot pot ser millor ha escapat una altra oportunitat.
Tants cops dubtant de quin camí,
Cap norma tinc per decidir,
Tants, cops la sort m’està tocant,
No tants com l’he sabut tastar,
Aprenent a espifiar...
Quants cops tornant a començar,
Quants cops he tingut que oblidar,
Forçant la voluntat, però mai prou vençut ni atrapat.
Quants cops buscant l’amor veraç,
Quants cops de morros contra un glaç,
Tants cops abandonat, menys un formen part del passat.
Tants cops dubtant de quin camí,
Cap norma tinc per decidir,
Tants, cops la sort m’està tocant,
No tants com l’he sabut tastar,
Aprenent a espifiar...
Autor(es): Xavier Llorach