Aquàtic Paradís
"L'audioguia del museu
em va recordar la teva veu",
aquell fou el darrer pensament
abans d'ofegar-me lentament.
L'home del temps ha plorat,
s'atansa el diluvi comarcal,
autopistes tallades de cop
i jo a Sitges estenc els llençols.
Hi ha gent perdent la raó,
bufa un vent vertiginós.
Volen com dents de lleó.
L'aigua ja m'arriba als peus,
m'hauria agradat tant dir-te adéu.
L'ombra d'un mur fet de mar i sal
ho cobreix tot sense cap pietat.
Al carrer un sonat nerviós,
ha sortit de casa en banyador.
Una nena li diu somrient
"burro, cap a on vas si està plovent?".
Enfilat dalt del terrat,
tancaré els ulls esperant
la gran onada final.
Justament avui,
que he fregat el pis.
Aquàtic Paradís.
L'orla del postgrau
sura al passadís.
Aquàtic Paradís.
Tothom busca un aixopluc,
un gos creu que li ha agafat el truc.
I què serà del meu pobre cos,
ningú el trobarà a faltar com jo.
"L'audioguia del museu
em va recordar la teva veu",
aquell fou el darrer pensament
abans d'ofegar-me lentament.
