Aquell home tan estrany

Xavi Dark

Ell va arribar a aquell lloc
Amb el sol del mati
AI veure'l la gent va dir:
Quin home més estrany!
Però qui no s'ha sentit mai
estrany enmig de la gent
Qui no ha pensat algun cop
aquest no és el meu lloc
La seva pell fosca com la nit,
el seu cabell de forma
Estranya, deia la gent.
I tothom se'n reia d'ell
I en poc temps tothom el feia fora.

Jo sóc lliure
no pertanyo a ningú
visc sota d'aquest cel
que alguns li diuen món.

Ell va anar a veure un vell savi
I explicar el què passava
El vell va dir - No pateixis
Que per ells tot el que no entenen és estrany
És la ignorància de l'home blanc
Tu ets diferent, però no pel color de pell
Sinó, perquè no estàs lligat
A pensaments sense raó
Ni a odiar a ningú.