Aquí les ombres mai no arribaran
Com si el pas del temps forgés les dents d'un llop ferest que et vol rompre gola i turmells, i arrossegar-te al llac on beu les nits de lluna plena.
Ofegan-te entre gemecs, t'aferres fort als teus records: d'aquells moments en que la llum engoleix tot rastre de misèria.
Ja pot caure el cel i enfonsar els fonaments del terra on descansen les teves arrels, que a la llar d'aquestes mans seré a l'asil dels llamps i mai les ombres entraran.
I a recer de pensaments funests no patiré pel fred ni la buidor: no em perdré dins les tenebres de paratges inhòspits. Cara al pas del temps caminaré sense témer pels moments en que tot és fosc, perquè al final del camí trobaré la llum que dirigirà el meu rumb.
