Ara no és temps de cantar
Ara no és temps de cantar les velles cançons d’amor
Ara és temps d’agafar i exprémer amb força el teu cor.
Ara no és temps de cantar a la joia i al goig del moment
Perquè ara els carrers del món estan buits de gent.
Ara no és temps de cantar
Ara no és temps de cantar
Ara no és temps de cantar
Les velles cançons d’amor
Ara no és temps de cantar als batecs dels teus sentiments
Ara resonen trompetes anunciant la mort dels innocents.
Però encara és temps de cantar perquè tenim raons de pès
I la música es transforma en la ràbia d’un ésser sotmès
Ara no és temps de cantar
Ara no és temps de cantar
Ara no és temps de cantar
Les velles cançons d’amor
I quan la nit deixi pas a un nou dia
Recordarem les paraules amb melangia
Oferirem els trofeus de la vistòria i construïrem altars en nom de la memòria.
I quan la tristesa s’amagui per sempre més
I els sentiments ens rebrotin a flor de pell
Oblidarem que anys enrere vàrem pedre el somriure
I amb velles cançons d’amor tornarem a viure.