Arpegis transparents

Eybec

Vull partir en el silenci d'un pensament,
invenció d' amor que inspira dins de mi.
El compàs es mou per la mà del vent.
Onades de paraules que impregnenen el meu cap.

I la immensitat d'un mirall calma el meu cor.
Et sento, em perdo al teu repòs
Dolç repòs d'aquest lloc pregon

Notes d'aigua em parlen de sons perduts.
Arpegis transparents que neixen de tu.
El poema es perd en la veu d'un Déu
obrint camins de versos que a l' alba anem fent junts.

I la immensitat d'un mirall calma el meu cor.
Et sento, em perdo al teu repòs.
Dolç repòs d'aquest lloc pregon.