A sol i serena
Muntanyes del Canigó, fresques sou i regalades.
Us busco des del balcó, la recerca és endebades.
Massa espai entre tots dos, massa milles de distància.
Massa blocs de formigó, barreres infranquejables.
Muntanyes del Canigó.
La fadrina va a la font a buscar un cantiret d’aigua.
Troba el fill del moliner i li fa la mitja rialla.
La noia va i el deté perquè és mossa d’esquadra.
L’emmanilla i se’l en du; l’acusa de fer una estafa.
La fadrina va a la font.
Portem el paisatge a les venes,
de mar i muntanyes conspicus.
Cantem-ho a sol i serena.
Rossinyol, bon rossinyol, rossinyol que vas a França,
rossinyol, bell rossinyol, encomana’m a la mare.
Vigila amb els caçadors quan travessis les muntanyes.
Has d’esquivar els perdigons que disparen des d’Espanya.
Rossinyol, bon rossinyol.
Portem el paisatge a les venes,
de mar i muntanyes conspicus.
Cantem-ho a sol i serena.
