Aterratge número 17
Torna a caure un altre avió, ja han arribat 17
la seva panxa sobre el meu cap
tornarà a enlairar-se, però sempre tornarà... tornarà...
Ara torna a bufar el vent, però s'està bé
sempre podem menjar sorra, a sobre sorra als meus ulls
tornaré a enlairar-me, però sempre tornaré, ara ho sé...
Que no, que encara que et parli des d'aquesta cançó
no et tindré mai amb mi,
que no, que encara que et tingui dins el meu cap
no et tindré mai a prop
que encara sóc un nen capritxós, un tant imbècil,
e imprevisible.
Autor(es): César Ceba
